A les Portes de Troia

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre l'origen de la policia com a institució clau de l'Estat modern. Repassarem com la societat va passar d'un model d'autodefensa comunitària en armes, com l'antic sometent, a la creació d'un aparell burocràtic i militar separat de la ciutadania. Analitzarem com l'ascens de la burgesia, la Revolució Industrial i el temor al moviment obrer naixent van fer necessària una nova força dissenyada per protegir la propietat privada, controlar la dissidència i imposar el nou ordre capitalista. Amb Martí Abril.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassem el procés de la unificació alemanya: del fracàs del Parlament de Frankfurt el 1848 a la proclamació imperial al Saló dels Miralls de Versalles el 18 de gener de 1871. Analitzem el paper del Zollverein, el fracàs liberal, l'ascens de Bismarck i la seva "realpolitik", les tres guerres d’unificació i les conseqüències que van transformar el mapa d'Europa per sempre.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! L'any 674, l'Imperi Romà d'Orient estava al límit del col·lapse. L'expansió militar del Califat Omeia havia arribat fins a les portes de Constantinoble i una immensa flota assetjava la capital. Quan la caiguda semblava inevitable, els defensors van desplegar una tecnologia sense precedents: un foc líquid, disparat a pressió contra els vaixells enemics, que continuava cremant sobre l'aigua. Aquesta arma, coneguda com a "foc grec", va salvar la ciutat i va frenar l'expansió islàmica cap a Europa. Va ser tan vital que els emperadors bizantins en van fer un secret d'Estat absolut. Tant, que la seva fórmula s'ha perdut per sempre i encara avui és un misteri per a la ciència. Què era realment aquesta barreja? Com van aconseguir disparar-la com un llançaflames medieval? I per què el secret no va sobreviure? Benvinguts al misteri del foc grec, benvinguts A les Portes de Troia.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem l’evolució de la institució matrimonial des dels romans fins l’arribada dels regnes germànics.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! A finals del segle IV, una dona de l'alta aristocràcia hispanoromana va fer les maletes per emprendre una aventura èpica: un viatge d'anada i, potser, tornada de més de 5.000 quilòmetres des de l'extrem occidental de l'Imperi fins a Jerusalem, Egipte i Mesopotàmia. Es deia Egèria, i la seva gesta ha arribat fins als nostres dies gràcies a un document excepcional: el seu propi diari de viatge. En aquest episodi exclusiu d'A les Portes de Troia, resseguim les passes d'aquesta viatgera incansable i curiosa. Lluny de ser una pelegrina pobra, descobrirem com s'ho feia una dona fa més de 1.600 anys per creuar el món antic viatjant a tot luxe per les mansiones oficials de l'Estat romà i amb escorta militar. A més, analitzarem per què el seu manuscrit, l'Itinerarium Egeriae, perdut durant segles i retrobat l'any 1884, és una font de recursos brutals per a la investigació. D'una banda, ens descriu en primera persona com van néixer els ritus de la Setmana Santa a Jerusalem. De l'altra, està escrit en el "llatí vulgar" del carrer, convertint-se en una finestra directa per entendre com van néixer el català, el castellà i la resta de llengües romàniques. Moltes gràcies pel vostre suport, mecenes! Sense vosaltres, aquest viatge no seria possible.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

A mitjan segle XIX, Barcelona viu una transformació profunda marcada per la industrialització, el creixement urbà i l’emergència d’una nova societat de classes. En aquest context de conflicte social i canvi accelerat, el lleure esdevé també un terreny de disputa i d’intervenció política i moral. Els jardins d’esbarjo, espais privats d’oci a l’aire lliure, van tenir un paper clau com a escenaris de sociabilitat, convivència interclassista i reforma del comportament popular. Avui analitzarem com aquests jardins van contribuir a construir una imatge idealitzada de la ciutat industrial i del món obrer, i què ens revelen sobre les relacions socials, culturals i polítiques de la Barcelona del període 1850-1868. Amb Núria Miquel.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! A la Itàlia del Quattrocento, l’arribada d’Alfons el Magnànim va suposar un xoc brutal: la tradició hispànica contra la tàctica italiana. Per sostenir vint anys de campanya, Alfons va haver de crear un exèrcit professional modern, organitzat per "llances" i capaç de combinar la força de la cavalleria pesada amb la mobilitat dels genets i el foc de les noves peces d’artilleria. Avui, en aquest programa exclusiu, desgranem les tropes i les tàctiques que van canviar la manera de fer la guerra al sud d'Europa. Benvinguts a la màquina de guerra del Magnànim, benvinguts A les Portes de Troia.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, recuperem el programa que vam fer en directe al Totencat. La nostra visió del passat està segrestada per Hollywood, novel·les de ficció i, sobretot, pel teu cunyat a la sobretaula. Que si a l'edat mitjana no es dutxaven, que si els romans tenien un "vomitòrium", que si tothom es pensava que la Terra era plana... Avui venim a fer neteja! Parlem del presentisme i l'arrogància amb què mirem el passat; desmuntem tòpics, des del fals marbre blanc de l'Antiguitat a la llegenda negra l’edat mitjana; i parlem de la mentida històrica com a arma política: de la construcció de l’alteritat a la pel·lícula 300 al mite. Com utilitzem l'engany històric per dibuixar un enemic i justificar la visió occidental i capitalista del món. En aquest programa especial en directe des del festival Totencat (Figueres), ens acompanya el gran amic del programa, el nostre capità de Gondor, Patrick Urbano.