La Renaixença

La ronyonera s'està perdent, i això ens dol. Ens sap greu, perquè és una peça de vestir còmode i útil, i d'aquestes cada vegada se'n veuen menys. No sabem pas on anirem a parar. Bé, de convidat tenim a en Francesc Garriga, el de La Tarda de Catalunya Ràdio. Sempre és maco parlar amb gent de la casa, sobretot quan ens cauen bé, com ens passa amb ell. Ah, sí, i ell gos el passegem pel dia en què la Rosa Parks no va voler baixar del carro. Ni de l'autobús.

Dediquem el capítol al càntir, un objecte lligat a la terra, a la pagesia, un objecte que mantenia l'aigua fresca mentre la gent llaurava de sol a sol. També ens visita la Laura de Castellet, una historiadora especialitzada en instruments medievals que fa música amb el que et puguis trobar: ossos, ventres, budells, de tot. Com podeu veure, a l'edat mitjana no anaven sobrats de material per fer música. Per acabar, passegem un border collie per la inauguració del pont de Brooklyn, en què van morir dotze persones per culpa d'una allau humana.

Parlem del despertador: de llarg, l'estri domèstic que més ràbia fa. S'ha de ser molt desgraciat perquè t'agradi que un trasto d'aquests et desperti amb aquella maleïda fressa. Tenim un espeleòleg amb nosaltres, en Víctor Ferrer. Li preguntem què l'empeny a fotre's a totes les coves que troba, perquè d'entrada ens sembla una mica estrany. I passegem el gos per la invenció del cronòmetre marí. Sí, de primeres sembla una merda d'història, però us prometem que és més interessant del que aparenta.

Hi ha llocs on un altaveu no serveix per a res: el supermercat, l'aeroport, inclús a dins de l'avió. D'on els han comprat tots aquells altaveus? Si no se sent res! Esclar que la gent que parla tampoc s'hi esforça gaire. També entrevistem en Jofre Cutal, un jove fotògraf de natura que és autor d'unes fotos que semblen impossibles de fer. És interessant saber la seva opinió sobre la IA. Per passejar el gos, anirem fins als afores de Nova York, on s'ha fet un descobriment bíblic.

Hi ha objectes que tenim seleccionats des del primer dia, perquè ens fa la sensació que seran fàcils d'escriure. Ens els deixem de comodí per a quan estiguem poc inspirats, i després ens passa que no són tan fàcils com semblava i acabem suant sang per treure bons guions. La bústia és d'aquests casos. Però ei, ha costat, però al final ha quedat un guió que fa riure, no patiu. Ens visita la Laila Karrouch, infermera i escriptora. Interessantíssim! I passegem el gos per la crisi del 2008, quan tot se'n va anar a la merda.

Esprai manual, estisores, ulleres de sol i corretja de gos. Podria tractar-se del kit d'un sadomasoquista, però no, són els objectes d'aquesta setmana. Com podeu veure, amb una mica de gràcia es pot fer humor de qualsevol cosa. Els il·lustres catalans que passen pel nostre escó són l'actriu Rosa Boladeras; el campanòleg Xavier Pallàs; en Titot, el cantant de Brams, i la Roser Gol, llevadora i doctora en Ciències de la Salut. De veritat, fa lleig que ho diguem nosaltres, però ens han quedat uns programes fantàstics.

No, les ulleres de sol no les van inventar els nord-americans, que el senyor Ray-Ban i els pilots d'avió ianquis les posessin de moda és un altre tema. També ens visita un berguedà il·lustre, en Titot dels Brams, que han tornat després d'estar vuit anys apartats dels escenaris. Per passejar el quisso ens traslladem a la Cuba colonial, on els espanyols tenien un desgavell de cal déu. Només hi faltaven els estatunidencs traient-hi el nas.

Ja sabem que cap de vosaltres sap què és un "esprai manual". És el que a casa vostra en dieu "flis-flis" o, com a molt, "flus-flus". Com nosaltres, vaja. Però noi, els lingüistes de Catalunya Ràdio són molt intransigents amb aquestes coses, deuen tenir por que ressusciti en Pompeu Fabra i els piqui els dits. Bé, dediquem el programa a aquesta cosa. Ens visita l'actriu Rosa Boladeras, història de la tele catalana. També passegem el gos pel dia en què un boig decideix rebentar el seu poble amb una excavadora que ha convertit en una màquina de destrucció.

No, el termòmetre com el coneixem avui en dia no el van inventar els egipcis. Va ser al segle XVI i va ser en Galileo Galilei, el famós físic i astrònom italià, un home que va ser empresonat per la Inquisició a causa dels seus descobriments! Avui tenim una actuació ben interessant: ens visita en Guillem Cardona, músic i beatboxer. Voleu veure en Peyu fent beatboxing? En acabat, passegem el gos per la gran guerra de l'emú, un dels ridículs més espantosos protagonitzats per l'exèrcit australià.

Actualment, els diaris de paper ja no tenen la presència que tenien abans. I ens sap greu. Que maco que era llevar-se de bon matí per anar a comprar el diari i llegir les notícies mentre et feies un cafè. Sí, la meitat de les notícies ja havien caducat quan les llegies, però era part de la gràcia. Li dediquem el capítol al diari. Ens visita l'Imma Lidón, una grafòloga i pèrita cal·ligràfica. Esperem que feu bona lletra. I passegem el gos per un club nocturn de Boston sense portes d'emergència. Un llumí mal apagat... i festa grossa.

Els objectes destacats de la setmana han sigut: la calculadora, la barbacoa, el con i la làpida, dos objectes útils per començar la setmana i, per acabar-la, dos de més justets. També ens ha visitat el cuiner i veí nostre Nandu Jubany, en Daniel Martín, investigador encarregat de bategar noves espècies de cucs; l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i la Bruna Girvent, investigadora en IA. Com podeu veure, són programes de nivell!

Dediquem el capítol al con. Sí, el de la carretera, el que et fa desviar quan hi ha obres. Un sol con és com un defensa dolent, que el pots esquivar sense problemes, però una bona alineació de cons ben posicionats et fan anar per on volen. Descobrim si els egipcis ja en feien servir per construir les piràmides. També ens visita l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. A l'hora del passeig del gos, repassem la història de Lady Godiva.

Molt abans que s'inventés la intel·ligència artificial, ja existia un invent que pensava per nosaltres: la calculadora. Als de lletres ens sembla un artefacte de màgia negra, i és per això que li dediquem el capítol. Ens visita en Nandu Jubany, cuiner de renom a qui fem la pilota per aconseguir que ens convidi a dinar al seu restaurant. I pel que fa al gos, ens emportem la Kala a un moment tràgic a la història del futbol: la desaparició d'Il Grande Torino, un equip destinat a marcar una època que va desaparèixer en un accident aeri.